Segurament va ser l’any 1929, a la col·lecció “La novela de aventuras” d’Ediciones y Publicaciones Iberia, de Barcelona, on es va poder llegir per primer cop Georges Simenon en castellà, amagat rere els pseudònims de Georges Sim i Christian Brulls. Les obres tenien portades, il·lustracions i títols que feien esgarrifar: Los malditos del Pacífico, El rey de los antropófagos o Los monstruos de la selva. Una mica més tard, el 1932, un any després de la seva aparició a França, apareix a Madrid el que era segurament el seu primer Maigret espanyol: La banda de Pedro el Letón. Des de llavors la seva presència, ja sigui a l’editorial Dédalo de Madrid o La novela aventura de Barcelona serà constant, encara que sobretot com a autor de literatura d’entreteniment. Però a França, el 1933, surten les seves primeres novel·les pures, o novel·les-crisi, o novel·les d’ambient, o novel·les del destí, segons les diferents maneres en què les van anomenar, i llavors canvia la visió que hi havia sobre Simenon. Alguns escriptors – lectors sense prejudicis, en aquest cas – en van avalar la qualitat: André Gide sobretot, François Mauriac, no gaires més en aquell moment.
¿Com va ser que un novel·lista popular, un escriptor de novel·les d’aventures, d’històries de lladres i serenos, es va arribar a convertir en un dels narradors més importants del segle XX francès, que és com dir del segle XX? Perquè Simenon, si em permeteu la gosadia, només s’ha de treure el barret d’ala davant l’immens Marcel Proust – el Shakespeare, el Cervantes, el Goethe de la literatura francesa – i es pot tractar de tu sense cap problema amb Céline i, sobretot, amb grans novel·listes, tan diferents d’ell i entre ells, com Julien Gracq, Colette, Queneau, el francoirlancès Samuel Beckett, Georges Pérec o Michel Tournier. I alguns dels considerats clàssics moderns, com Malraux, Sartre, Simone de Beauvoir o Albert Camus, no són dignes, com a novel·listes, ni de cordar-li les seves elegants sabates angleses. ¿Què va fer possible el miracle Simenon?
Deixant a part l’inevitable factor genètic – només un narrador de naixement pot escriure bones novel·les al ritme del geni de Lieja -, durant els anys 20 Simenon embasta una quantitat formidable de novel·les barates i aprèn els secrets més evidents de l’ofici: les fórmules, els clixés, el ritme. Sobretot, però, tot i dedicar-se a la literatura de consum, mai no perd la seva consciència literària: sap que aquelles novel·les són, no en diguem dolentes, però sí fluixes, i a partir del 1929, ric ja gràcies a la seva producció ingent, es decideix a escriure novel·les bones, el que ell considera novel·les bones: per dir-ho en el seu llenguatge, els Rolls Royce, no els cotxes Ford que havia construït fins al moment. I per això mig oblida els secrets de l’ofici, les fórmules i els clixés – el ritme mai – i crea dos móns narratius paral·lels i diferents: el món de Maigret i el món de les seves, digue-m’ho de la manera que a ell li agradava, novel·les-crisi.
El món de Maigret és un món embuatat, càlid, habitable. Tant al seu despatx del Quai des Orfevres, amb l’estufa eterna que travessa les dècades, com a casa seva, amb la senyora Maigret, com també a qualsevol dels innombrables cafès i tavernes on va, sempre hi ha un aperitiu a mà o un guisat casolà al foc. La humanitat que pateix, les víctimes, els botxins, passen a través d’aquest sedàs agradable. Maigret intenta comprendre els personatges dels seus casos, en busca les raons, mai no condemna. Però dins dels Maigret s’hi haurien de distingir clarament dos grups: les primeres novel·les que va escriure a partir del 1929, interrompudes el 1934 – La nit de la cruïlla, El gos groc, El cap d’un home -, esclaves encara de les regles del gènere policíac, amb un component gairebé obligat d’acció, amb argument un si és no és envitricollats; i les de la segona època, represa a mitjan anys quaranta, on Maigret gairebé no es mou, només observa, fuma, beu, sobretot beu. La mestria en la creació d’atmosferes i de personatges compensa, en aquesta segona època, la feblesa d’alguns arguments i converteix les novel·les de l’inspector en el millor cicle policíac que existeix.
Però el gran Simenon, sense cap mena de dubte, és el de les novel:les-crisi, tal com ell en deia, lluny tant de la novel·la de gènere com de la novel·la introspectiva d’arrel proustiana. En aquest cas ens trobem a la intempèrie, en un món desolat, amb personatges que se situen als límits de la naturalesa humana, una galeria riquíssima i diversa de marginats, de solitaris, de bojos, d’estrabul·lats. La nàusea, de Camus, o L’estrany, de Camus, són, al costat de La mort de Belle, Llums vermelles o Carta al meu jutge novel·les gairebé optimistes. L’estil, a més, descarnat, exacte, lúcid, semblant al que fan servir, si fa no fa a la mateixa època, alguns escriptors dels Estats Units, des de Hemingway a Dashiell Hammett. Si s’ha comparat Simenon amb Balzac, caldria aclarir que és un Balzac sense ni gota de greix, fibrós, que va directe al moll bàsic de la novel·la: la interacció del personatge amb l’ambient. Novel·la pura, doncs, sense digressions, sense assaig impostat, sense efectes col·laterals. André Gide ho va formular d’una manera exacta i perdurable: “Simenon és el novel·lista més gran de tots, el novel·lista més veritable que tenim en la literatura”. El seu geni narratiu brolla ja a les primeres novel·les pures, publicades a partir del 1933 – per exemple, la primerenca La promesa de Mr. Hire; o la meravellosa L’home que mirava passar els trens, de 1938 – i perdura fins a mitjan anys 60, com demostren El tren, de 1961, o L’habitació blava, de 1964.
És veritat que a l’obra de Simenon no hi ha grans novel·les: no va fer – ni li calia – cap Viatge al fons de la nit ni cap Ulisses. Ell deia que no era un corredor de fons sinó un sprinter, però quin sprinter. Tampoc no era un constructor de catedrals, com Marcel Proust, però l’immens barri de cases racionalistes habitades per personatges difícils que va construir aquest Le Corbusier de la literatura perdura com una de les grans obres que ens ha llegat el segle XX.
Tots els llibres de Simenon disponibles a la nostra llibreria aquí.